Principis

N’hi ha que diuen que val més no tenir principis. D’aquesta manera, no els has de trair mai ni hi has de ser fidel. Ben mirat no és una mala opció: evites amb més facilitat l’incòmode sentiment de culpa. Em pregunto, però, si decidir no tenir principis no és, alhora, una contradicció. Al meu mode de veure, qui afirma no tenir-ne actua, com a mínim, segons aquest principi.
Crec que en el fons és inevitable tenir principis. Principi és l’inici de qualsevol cosa, perquè això sí que no és discutible: tot el que acaba és perquè ha començat i tot el que comença s’acaba (per sort o per desgràcia). Aleshores, si tot té un principi, com podem dir que val més prescindir-ne?

Anuncis

Un pensament sobre “Principis

  1. Hola, Mirandolina! Bona reflexió aquesta (però has fet una miqueta de trampa, eh?). No tenir principis també és un principi… Com que jo sí que en tinc no sé fins a quin punt el fet de no tenir-ne suposaria prescindir del sentiment de culpa. Diria que no és tan fàcil.

Deixa-hi un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s