Darreres lectures (1)

Faig cinc cèntims de les últimes lectures que m’han passat per les mans, des del mes de juny, aproximadament.
Por qué fui secretario de Durruti. Memorias de un cura aragonés en las filas anarquistas
Relat que té com a protagonista el mateix autor, el capella Jesús Arnal. Ens explica les seves vivències a la Columna de Durruti com a secretari i protegit d’aquest dirigent. Un relat escrit amb senzillesa des de l’òptica de qui, a priori, no encaixa en la filosofia anarquista.
Seduccions de Marràqueix
Seguint amb les narracions autobiogràfiques, Josep Piera explica les experiències viscudes al Marroc ja fa alguns anys. Una bona lectura per introduir-se en aquest país africà, tant abans de viatjar-hi com després de tornar-ne.
Mil sols esplèndids
Com el títol indica, una novel·la esplèndida, de Khaled Hosseini. Abraça diverses dècades de la història de l’Afganistan amb tots els canvis que això comporta, especialment per a les dues dones protagonistes. Força recomanable.
Olor de colònia
Quan diverses persones et recomanen una cosa, és difícil resistir-s’hi i et vénen ganes de provar-ho. Doncs això és el que em va passar amb la novel·la de la Sílvia Alcàntara. Potser perquè ja passa quan esperes molt d’alguna cosa, vaig patir una certa decepció. No nego que la història està ben travada i que té alguns girs inesperats, però em va atabalar especialment la gran quantitat de personatges. Si la llegiu, fixeu-vos en com acaben i comencen els capítols. Si no, espereu a veure’n la versió cinematogràfica: auguro que n’hi haurà.
Anuncis

2 pensaments sobre “Darreres lectures (1)

  1. Hola companya,Molt recomanable el llibre de Josep Piera, especialment si has estat al Marroc… El tinc a la tauleta de nit…Els "Mil sols esplèndids" molt dur, terriblement dur…;-)

  2. Hola! Enhorabona pel nou aspecte del bloc. A mi em recorda més a l'estiu per aquests colors i frescor, o sigui que bé! M'han vingut ganes de llegir "mil sol esplèndis" per la descripció que n'has fet. La cançó "Fulles de tardor" també molt maca, encara que melancòlica. Una abraçada des de Viena.

Deixa-hi un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s