Darreres lectures (2)

Segueixo amb comentaris sobre altres lectures:

Fin
Quan una no sap què llegir, es planta en una llibreria mitjana (molt millor que les de les grans superfícies, on vas a parar!) i es deixa aconsellar pel llibreter o llibretera de torn. De vegades, t’erren el gust, però he de dir que no va ser el cas. La novel·la del David Monteagudo em va tenir enganxada fins al final (tot i que no sóc gens afeccionada al suspens amb elements de ciència-ficció). M’imagino que deu ser cosa tant de la incertesa del que ha passat com de la naturalitat dels diàlegs i, en general, de la llegibilitat del text. Sovint encara penso en el desenllaç i la interpretació del que relata el llibre. Algú té alguna teoria al respecte? Jo no tinc resposta: a cada capítol la meva hipòtesi variava. En fi, una lectura altament recomanable.
Enllaços: L’hora del lector (TV3), vídeo

L’últim patriarca
No sóc devota dels llibres premiats, ja que sóc del parer que un premi no és necessàriament una garantia de qualitat. Tal vegada només em refiaria dels premis que atorguen els lectors, els que són com jo, els destinataris finals de l’obra. El cas és que aquesta novel·la, guanyadora del Ramon Llull del 2008, ha resultat ser una sorpresa prou agradable. M’ha agradat la història, les increïbles actituds dels personatges i la manera aparentment natural de narrar uns fets sovint brutals. Tanmateix, l’ús de la llengua que fa la Najat El Hachmi en alguns fragments em grinyola. Sóc l’única que ha tingut aquesta sensació?

Un grito de amor desde el centro del mundo
Després de llegir algunes obres de Haruki Murakami, vaig voler investigar altres autors japonesos, i vaig topar amb aquesta novel·la de Kyoichi Katayama, una de les més llegides al país del sol naixent segons deia la contraportada del llibre. Bàsicament, Explica la història d’amor d’un noi i una noia adolescents, però des del meu punt de vista és un llibre completament prescindible. Només he trobat interessants els diàlegs entre l’avi i el nét. Deu ser que no era el moment per llegir-la?

El laberinto de las aceitunas

Com si es tractés d’una premonició,  fa tres setmanes vaig començar a llegir l’Eduardo Mendoza, recent premi Planeta 2010. Anteriorment, del mateix autor havia intentat distreure’m amb La ciudad de los prodigios i Sin noticias de Gurb, però no havia aconseguit anar gaire més enllà de la pàgina 30. Suposo que no em motivaven prou. Ara he recuperat de la pila dels llibres pendents de llegir aquesta novel·la (força divertida, per cert) que relata les peripècies per Barcelona d’una mena de detectiu esperpèntic a la recerca d’un maletí carregat de diners. Em recorda una mescla del Carvalho de Montalbán amb tocs del Marsé d’El amante bilingüe. A més, veient-ne el desenllaç, també m’ha fet venir al cap la trama d’El Internado (la sèrie d’Antena 3 que va emetre el darrer capítol la setmana passada). Els guionistes d’aquesta sèrie devien haver llegit aquesta novel·la? Mera coincidència?

Advertisements

2 pensaments sobre “Darreres lectures (2)

  1. Hola, que bé que continuïs recomanant novel·les! per cert, sobre la primera novel·la, he llegit una no gaire bona crítica en un altre bloc que segueixo. És aquí: http://u-topia1.blogspot.com/2010/10/david-monteagudo-fin_22.htmlI alguna opinió de comentaristes també reforça la tesi de l'autora d'aquesta entrada… ara em queda el cuquet de saber si m'agradaria o no… De moment, crec que no la llegiré. A mi l'últim patriarca em va agradar força, com també un altre llibre de la mateia autora, titulat "Jo també sóc catalana". No vaig parar atenció -crec- a l'estil lingüístic… L'hauria de tornar a llegir per saber si grinyola o no en aquest sentit. El que sí que és que la recomanaria. I de Mendoza vaig llegir fa molts anys "La ciudad de los prodigios". Recordo que el que més em va agradar va ser la varietat i la riquesa de personatges. "El laberinto de las aceitunas" crec que vaig llegir-la a l'institut i no en recordo gairebé res. Que tinguis bona setmana, Mirandolina!

  2. Si et va agradar Fin, no deixis de llegir Brañaganda el darrer d'en David Monteagudo (tot i que escrit abans!), molt, molt ben escrit, amb un llenguatge riquíssim i també et teé amb l'ai al cor fins al final, però d'una manera molt menys cinematrogràfica!

Deixa-hi un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s