Las culturas fracasadas

Les meves granes de llegir alguns dels llibres que anunciava a l’entrada Amb ganes de... es comencen a apaivagar. De moment, he llegit Las culturas fracasadas, damunt la taula hi ha El arte de volar  i tinc La tieta Mame a mig llegir. Aquesta entrada la dedico, doncs, al llibre de José Antonio Marina, l’únic dels tres sobre el qual puc opinar.
Encara no sé gaire per què, però puc dir que Las culturas fracasadas. El talento y la estupidez de las sociedades és un llibre que m’ha agradat, tot i que no acostumo a llegir assaig. Però és que el senyor Marina ho fa fàcil. Amb això no vull dir que ho hagi entès tot, al contrari! Hi ha un munt d’arguments referenciats amb la teoria filosòfica pertinent que se m’escapen i alguns conceptes que se m’han fet opacs, però és que no en sé més. Tanmateix, això no m’ha impedit seguir el raonament del que planteja, ja que en un moment o altre l’autor acaba fent-te una mena de resum amb paraules més “mundanes”. O potser he entès aquests fragments perquè m’han semblat del tot aplicables a vivències del moment o conegudes. Heus aquí, doncs, alguns del fragments que he subratllat i en el que m’han fet pensar:
-Per entendre la violenta societat consumista, “El consumismo se basa en la excitación continua de deseos que no se van a poder satisfacer, lo que acaba siempre en frustración, que es la antesala de la violencia.” 
-Perquè una societat gaudeixi de la intel·ligència social, postula la llei del progrés ètic: “Cuando una sociedad se libera de la pobreza extrema, de la ignorancia, del miedo, del dogmatismo y del odio tribal, su inteligencia social evoluciona hacia un sistema normativo que se caracteriza, al menos, por defender los derechos individuales, el rechazo a las desigualdades no justificadas, la participación en el poder político, las seguridades jurídicas, la racionalidad como modo de resolver conflictos, la función social de la propiedad y las políticas de ayuda”. Som una societat amb aquest tipus d’intel·ligència?
-A tomb amb els darrers canvis en alguns països islàmics, “[…] los sistemas evolucionan interiormente. Por ejemplo, la evolución hacia un islam liberal y democrático sólo pueden hacerla los propios musulmanes. No se puede imponer desde fuera, porque suele producir rechazo, como los trasplantes de órganos.” He trobat molt encertada la comparació final. I també m’ha transportat a aquesta realitat política el fragment següent: “[…] todo gobernante necesita contar con algún tipo de complicidad por parte del súbdito. No hay tirano solitario.’El gobernante -escribe Hartmann- no existe por sí mismo, sino en la comunidad. Como individuo no tiene ningún poder. Sólo tiene poder como representate de la voluntad de la comunidad. Éste es un poder prestado.'” Algú hauria de recordar als governants precisament aquesta provisionalitat del poder que els ha concedit la ciutadania.
-Una paradoxa dels nostres dies: “[…] viviremos cada vez más en red. He aquí un ejemplo de las contradicciones que vivimos. Queremos al mismo tiempo homogeneizarnos y diferenciarnos.” Y Garner, parlant precisament dels efectes de la xarxa diu “Se reconoce que raramente, o nunca, los humanos productivos trabajan solos.” La clau d’una societat intel·ligent sembla que ha de ser la cooperació.
-I la col·laboració és la solució per superar aquest estat de crisi? Saint-Éxupery diu “En la vida no hay soluciones. Sólo hay fuerzas en marcha: es preciso crearlas y entonces vendrán las soluciones.” 
I si no arribem a ser mai una societat intel·ligent, quin problema hi ha? Tal vegada cap? “Problema es un obstáculo que nos corta el paso. No hay, pues, problemas si no queremos ir a ninguna parte.” On volem anar nosaltres? Tenim algun objectiu? Espero que sí, a mi m’agradaria pensar que sí que hi ha algun problema en la nostra societat, perquè la nostra meta hauria de ser ser millors.

Reproducció de la ressenya publicada a Culturas, suplement

de La Voz de Galicia. Extret del bloc Casa das Letras

En resum, em sembla una bona lectura adequada per a tothom que vulgui  pensar en els nostres temps. Un llibre per llegir i, sobretot, rellegir. També podeu obtenir-ne més informació al web Creación social, que impulsa l’autor.

Anuncis

2 pensaments sobre “Las culturas fracasadas

  1. M'han agradat molt les reflexions de José Antonio Marina que ens has transmès. Em sembla molt encertada la reflexió que fa sobre les cultures islàmiques i la voluntat d'algunes persones de canviar-les des de la perspectiva occidental. Em sembla que cadascú ha de propiciar els propis canvis, no han de venir imposats des de fora. Tant de bo governés la llei del progrés ètic com a motor social, tal com proposa l'autor. Em faré una volta pel seu web. Merci!

  2. T'aconsello que llegeixis el llibre. Està molt bé. El web em sembla que l'usa per fer-ne una mena d'experiment social. Tampoc no he tingut temps de mirar-me'l a fons, però jo et recomanaria el llibre.

Deixa-hi un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s