La tieta Mame

Com havia dit no fa gaire, La tieta Mame em tenia ocupada des de feia uns dies. És indubtable qui és la protagonista de la història: el títol i la portada del llibre ho deixen ben clar. I és que la tieta Mame és una dona generosa, moderna, excèntrica, capriciosa i lliure que s’ha de fer càrrec del seu nebodet Patrick quan es queda orfe. Si situem aquesta relació als Estats Units dels anys vint en un entorn de família adinerada i hi afegim un conjunt de situacions divertides i esperpèntiques, el resultat és una novel·la simpàtica que et fa somriure en diversos moments amb un ritme que no decau. A parer meu, el capítol més divertit és “La tieta Mame i la crida a les armes”, on un grup de marrecs sotmeten la protagonista a entremaliadures dignes de Daniel el Trapella.
Desconec si retrata la vida de l’autor, Edward Everett Tanner II, però si tenim en compte que usa com a pseudònim el mateix nom que el protagonista (Patrick Dennis), que el fill que apareix al final també comparteix el nom amb el seu fill real i que això de dir-se “Tanner II” denota un cert aire de casa rica, podria molt ben ser. Tot i que l’obra és del 1955, es podria adaptar perfectament a fer-ne una versió per al cinema i no quedaria gens antiquada. De fet, sembla que aquest text va inspirar una obra de teatre a Broadway, un musical i la pel·lícula Auntie Mame (1958). La novel·la va ser un èxit tan aclaparador, que se’n va escriure també una continuació: Around the world with auntie Mame. No sé si s’ha fet la traducció d’aquesta segona part o si es està previst fer-ho, però penso que seria una bona idea. I ara que esmento la traducció, vull destacar la tasca de Francesc Parcerisas, que crec que ha fet una molt bona feina.
En resum, una lectura molt entretinguda mentre de fons us deixeu acompanyar per peces musicals com aquestes
 ….
Una curiositat
Cap al final de la novel·la, hi trobem aquest fragment, que m’ha cridat l’atenció: “Va ser la batussa més estúpida i vulgar que he vist mai. És la mea d’escena que et podrien muntar una colla de meuques en un tuguri de Barcelona…”. Curiós, no?
Advertisements

Deixa-hi un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s