Si tu em dius vine, ho deixo tot…

Tinc al davant tres llibres: Si tu em dius vine ho deixo tot… però digue’m vine, L’acabadora, i Tretze tristos tràngols. El rellotge marca 01:12 de la matinada i no sé per quin decidir-me. Al cap em ressona una cançó que apareix a L’home de la maleta: “Si tu me dices ven, lo dejo todo…”. Trobo que és un senyal inequívoc del meu subconscient, una invitació a la lectura del darrer llibre de l’Albert Espinosa que, quan escric això, no sé què em depararà. Temo trobar-me amb un llibre comercial, d’aquells que es venen perquè l’autor ha tingut èxits precedents i ara viu de renda. Però, coi, l’Albert Espinosa és un paio que, inexplicablement, em cau bé. Ja li he llegit El món groc i m’agrada el que ha fet en el món audiovisual: Abuela de verano (el personatge del metge és genial), Planta 4a, Herois, No me digas que te bese porque te besaré i Polseres vermelles. Sé que el seu discurs sempre tomba i gira per allà mateix i, de vegades, m’empalaga, però li faig cas i “si tu em dius vine, ho deixo tot”. 
10 dies més tard…
Acabo d’acabar la novel·la i no puc estar-me d’escriure ja el que m’ha semblat. Buf! Quina decepció! He tingut la sensació de ser davant d’un llibre suflé, la premsa l’ha inflat tant que, a parer meu, fàcilment es desinfla o, més ben dit, ha desinflat les meves expectatives. Explica la història d’un home que trenca la seva relació de parella justament el dia que rep l’encàrrec de trobar un nen que ha desaparegut de l’illa de Capri i, malgrat que no és el millor moment per buscar ningú (prou feina té ell a trobar-se a si mateix), accepta la feina. Per què? Doncs perquè de petit aquesta illa va ser molt important per a ell. I a partir d’aquí evoca les històries viscudes del passat amb dos personatges peculiars que el van forjar com a persona. En el fons, el nen desaparegut només és un pretext per poder explicar la resta. 
Tot i aquesta opinió no gaire positiva, com sempre passa en l’obra de l’Espinosa, hi ha algunes frases interessants, d’aquelles que s’apunten i sempre et fan quedar bé. Per exemple, “Aturar el món és decidir conscientment que sortiràs d’ell per millorar tu i millorar-lo. […] Després el món et premia” o “La felicitat no existeix. Només existeix el fet de ser feliç cada dia”. 
Altres opinions:

· CarmeJHuertas. Crítiques literàries
· Llegir llibres
· Els orfes del Senyor Boix

Anuncis

2 pensaments sobre “Si tu em dius vine, ho deixo tot…

Deixa-hi un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s