La delicadesa

La delicadesa (Barcelona: La Magrana, 2011) és una novel·la escrita pel francès David Foekinos i ha estat la meva darrera lectura. És un llibre d’aquells que passen bé, que és agradable, com un vi que acompanya un àpat però sense sobresortir-ne. I tot i que crec que la discreció és sovint una gran virtut, en el cas d’aquesta novel·la em sembla que és un gran defecte. M’explico: és una història sense gran cosa de particular que, a mi, m’ha semblat que ratllava la mediocritat.
Foekinos ens explica la història de la Nathalie, una noia guapeta que troba la parella perfecta i que, inesperadament, la perd. Però aquesta noia guapeta té la sort de tornar a trobar l’amor de la seva vida en un antiheroi en tota regla. Com veieu és una història romàntica que reprodueix un dels arguments més gastats del món: una guapa vídua s’enamora d’algú que fins a aquell moment era absolutament invisible. De fet, quan encara no havia arribat a la cinquantena de pàgines llegides, ja em vaig imaginar que era davant d’una d’aquelles pel·lis romàntiques de diumenge a la tarda: la Julia Roberts o la Helen Hunt feien de Nathalie enamorant-se d’un paio tipus Jack Black.
I no sé gaire què més dir-ne perquè no hi he trobat ni suc ni bruc. Tal vegada el toc més original sigui la intercalació d’alguns capítols brevíssims que amplien alguna referència de les pàgines anteriors (la lletra d’una cançó, una recepta de cuina…). Això sí: ofereix algunes frases boniques per guardar a la llibreta de frases boniques; per exemple “Cal haver viscut durant anys en el no-res per entendre com de sobte una possibilitat et pot fer por”. O aquesta altra, amb la qual entendrireu a qui la dediqueu: “Hi ha persones formidables que no coneixem en el moment adequat. I hi ha persones que són formidables perquè les coneixem en el moment adequat”. En resum, si et va agradar Alguna cosa per recordar, també t’agradarà La delicadesa.
Altres opinions:
· La de l’autor (en francès)


Advertisements

Un pensament sobre “La delicadesa

  1. ostres tipus Jack Black jaja sort que a la pel·li no ho és tant, però si, seria molt més grotesc jeje me l’apunto!! molt certes les dues frases, sembla mentida com són d’importants els detalls i el moment en que fem les coses perquè aquestes signifiquin una cosa o una altra!

Deixa-hi un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s