Ets dels que els deixes a mitges?

No sé quin és el teu cas, però a mi sempre m’ha fet peneta deixar un llibre a mitges, tal vegada perquè pensava que havia de ser capaç d’entendre’l, de no avorrir-me amb la lectura; si l’abandonava, tenia la sensació que el llibre m’havia vençut a mi o que jo no estava a l’alçada de la lectura i això, no ho amago, em feia ràbia. Però a mesura que et vas fent gran, t’adones que el temps s’escurça i que s’ha d’invertir bé; és a dir, que amb la quantitat de llibres que hi ha, si no pots continuar amb el que tens entre mans, val més abandonar-lo. I a tomb de tot això parla l’article que et recomano. Es tracta de “¿Leer o no leer?”, que va aparèixer el 29 d’octubre al suplement Estilos, de La Vanguardia. Així doncs, tu ets dels que els deixes a mitges?
Anuncis

4 pensaments sobre “Ets dels que els deixes a mitges?

  1. Em passa com a tu: abans no podia deixar un llibre a mitges; tant era si ja feia temps que m'avorria, l'havia d'acabar. És més, no en començava cap altre fins que no havia acabat aquell. Recordo quan vaig deixar de llegir "Cien años de soledad", per a mi encara és una vergonya 🙂 però m'havia perdut tant en la història enrevessada de la família, que era impossible seguir-lo. Per mi deixar un llibre a mitges era admetre que el llibre m'havia vençut, com dius. Però ara sóc una mica més flexible i em perdono més no acabar un llibre, més que res per aquesta qüestió del temps que dius i per tots els llibres interessants que m'esperen 😉 Tenia una profe de literatura a l'institut que sempre ens deia que a la nostra edat (llavors era una mica més que adolescent) no en podíem deixar cap, que després ja podríem tenir criteri per discernir que aquell llibre no valia la pena llegir-lo (després de 50 pàgines, segons ella). Però a mi encara ara em reca deixar-lo a mitges, eh? sempre procuro esgotar totes les oportuntitats abans d'aquest pas final. Suposo que també és una actitud a la vida (em costa deixar el que he començat) :-), però queda tant per llegir i és tan curta, la vida… Una abraçada!

  2. Precisament he escrit aquesta entrada perquè he deixat a mitges "Cien años de soledad". I no és la primera vegada! Potser és la que fa cinc que intento llegir-me i, quan sóc a la meitat, ja he perdut el fil i em deixa d'interessar. O sigui que no ets l'única que no ha pogut amb aquest llibre.

  3. Hehehe! Doncs ves per on que "Cien años de soledad" a mi em va captivar a la primera… i per suposat que em va confirmar com a "fan-hooligan" d'en Gabriel García Márquez, un títol que vaig haver de qüestionar-me després de llegir "Memoria de mis putas tristes" (què hi farem!). El meu problema, realment, és que em veig abocat a deixar de llegir un llibre la majoria de vegades perquè no puc fer una lectura continuada; és a dir, que diumenge me'l comence i dilluns molt emocionat me'l continue, però no el puc tornar a agafar fins el diumenge següent, i aleshores he perdut el fil i… en fi, un desastre. D'altra banda, he de dir que jo encara tinc mala consciència quan em deixe un llibre a mitges (i tinc en ment tots aquells que no he pogut finalitzar). Però crec que això té una causa bastant psicoanalítica… no vos enrecordeu els marmolons que vos feien a escola quan no acabàveu el llibre que tocava per al dia que tocava? Crec que això és, francament, molt difícil de superar… :)bes!

  4. Pau,Jo, que era molt aplicada, no rebia cap mena de sermó perquè tot ho feia molt bé i ho llegia quan tocava. :)Intentaré la lectura d'algun altre García Márquez, a veure si hi ha més sort.

Deixa-hi un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s