Homenatge a Catalunya

A mi sempre m’ha agradat la història. En realitat, jo volia ser arqueòloga, per excavar i descobrir fets del passat. Com que per circumstàncies que ara no vénen al cas em vaig dedicar a un altre àmbit, no és d’estranyar que sempre que puc dirigeixi la mirada cap a un edifici antic, escolti cançons d’una altra època o m’entretingui amb revistes d’història. Però a mi m’agrada la història en minúscules, la que expliquen els protagonistes en primera persona, la que parla de la vida quotidiana, la de la gent corrent i els seus petits fets que, encara que semblin insignificants, dibuixen una imatge viva i real del passat. Crec que a Homenatge a Catalunya George Orwell aconsegueix precisament això: que el lector s’imagini com van ser els dies de la Guerra Civil, almenys per als milicians del Partit Obrer Unificació Marxista (POUM), on ell militava.

George Orwell (1903-1950), pseudònim d’Eric Arthur Blair, va ser un escriptor britànic que, tot i tenir una condició social més aviat privilegiada, va voler viure algunes experiències en què la classe obrera era protagonista; així doncs, va conviure amb els miners del nord d’Anglaterra o va lluitar al front d’Aragó durant la Guerra Civil espanyola.

Tot i que sóc una persona tremendament pacífica (un sol crit ja em molesta), he llegit aquesta obra sobre la guerra, amb descripció de batalles, lluites i tirotejos, amb força interès. Segurament la seva visió dels fets d’aquells dies no és imparcial -en això no hi entro, no tinc prou dades per valorar-ho i, a més, qui participa en una guerra sempre pren partit- però em sembla un testimoni molt vàlid de les condicions de vida al front, especialment al bàndol republicà, i de la diversitat i ebullició d’idees llibertàries de la Barcelona dels anys trenta. Mentre el llegia no podia estar-me d’imaginar els meus avis en aquells època i em tornaven molts dels seus records.
El llibre, a més, també és un bon document històric sobre els fets del maig del 37, a Barcelona, quan es va produir una lluita entre diversos partits del bàndol republicà (socialistes, anarquistes, republicans, i comunistes). Precisament aquest 2012 farà 75 anys d’aquests enfrontaments. Amb el documental La Rambla: secrets d’un escenari (minut 08:20-10:30) podreu posar algunes imatges als fets del 37 i comprovareu que els edificis que Orwell menciona en la seva narració encara són ben drets (el Poliorama, el cafè Moka, l’edifici de la Telefònica…).
Aquests disturbis i la persecució als membres del POUM, van marcar la seva visió de la situació. Si bé en la primera part del llibre Orwell explica amb il·lusió l’arribada a Barcelona i la confraternització dels diversos grups en les files republicanes del front d’Aragó, en la segona es fa palès el desencís i arriba a afirmar: “Aquesta guerra és una entabanada com qualsevol altra”. Malauradament, veig que no hem avançat gaire, ja que avui també vivim una entabanada rere l’altra o, com diu aquell, “Tot és una enganyifa dels de dalt”.
Ara ja només em queda veure’n la versió cinematogràfica que va fer-ne Ken Loach l’any 1995. Inspirant-se en Homenatge a Catalunya va dirigir Terra i llibertat (Land and freedom, en el títol original). I per si algú es vol llegir l’obra, aquí teniu dos enllaços:


Advertisements

6 pensaments sobre “Homenatge a Catalunya

  1. Hola Mirandolina! M'ha agradat molt la teva ressenya. No l'he llegit, però coneixent com escriu George Orwell i amb el que tu dius me n'han entrat genes. Me l'apunto. Gràcies!

  2. Hola des del Sud, xicona! I pensar que en aquella època València era la seu republicana…! Un dels personatges més emblemàtics del moment va ser, òbviament, el president Azaña. Tot i que jo sóc més de Companys, és clar, fa un temps em vaig llegir una biografia anomenada "Ciudadano Azaña" que li fa Miguel Ángel Villena i que va editar Península. Em va agradar molt, sobretot pel fet que, els que no som especialistes en la història republicana i de la Guerra d'Espanya, aprenem i comprenem moltes coses que passaren en aquells anys gràcies a l'estil directe i didàctic de l'autor, que també és periodista i en alguna cosa se li havia de notar! Total, que te'l recomane.Un bes,Pau

  3. He llegit aquest llibre i l'he rellegit diverses vegades. És esplèndid.M'agrada també la ficció que va escriure Orwell, especialment "1984".Una abraçada!!

Deixa-hi un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s