Agost. Vacances. Fa calor però busco una ombra. La trobo al balcó de casa i m’assec mirant el carrer, amb les cames recolzades a la barana. De fons, se sent l’espeterneig del raig a l’aigüera i el dringar dels plats bruts, que sembla que em criden. Però no els vull escoltar: prefereixo fer els deures d’estiu de l’escola. I aleshores, com si fos un tresor, obro La pequeña Dorrit, amb cura, i em transporto a la societat victoriana. L’agüera cada vegada és més lluny i la calor, ni la sento.
Avui, vint anys més tard, remouré capses i armaris per tornar-la a trobar i homenatjar Charles Dickens en el bicentenari del seu naixement. Amb aquest apunt em sumo a la iniciativa promoguda al Bloc de l’Assumpta.
lanovamirandolina.wordpress.com 
Ostres!!! Jo era una lectora de “Joyas literarias”, crec que va ser aleshores quan vaig entrar al món de la literatura, ni que fos en aquest entranyable format de còmic. No en guardo cap, llàstima, però en tenia una bona pila, entre la meva germana i jo en fèiem la col•lecció. Un bon homenatge, un bon record.
Ei, jo m'he comprat un llibre del Dickens, perque tambe em vull apuntar a un repte d'aquests. David Copperfield en angles m'he comprat. Aviam si ho aconsegueixo. Bona iniciativa!
Ostres, Dona invisible, un bon repte, eh? Jo em sembla que no podria llegir-lo en anglès. Hauria de tirar massa de diccionari… Quadern de mots, la veritat és que no vaig llegir aquesta versió de "Joyas literarias", però és que no he trobat la portada de la versió que jo vaig llegir. Només recordo que era blanc 🙂
Quin post tan maco! :-)Has sabut transmetre perfectament aquesta sensació gairebé màgica de quan un llibre ens atrapa i el món real és va difuminant al nostre entorn mentre nosaltres som ja dins la història! :-))
Assumpta, m'alegra que la meva descripció t'hagi recordat aquesta agradable sensació de deixar-se endur per un llibre. Gràcies per la visita!