La velocitat

linh.ngan

Recordo un temps en què tot anava més a poc a poc. Les coses costaven més i duraven més. Ara tot és de nyigui-nyogui, provisional, tot s’inventa sense pensar-hi gaire i es munta sense instruccions. Et diuen que ho pots fer tot sol, però és mentida: sempre acabes reclamant ajuda. Perquè no tens la paciència de seguir els passos i esperar, de provar i d’equivocar-te per tornar-ho a intentar; perquè vols que tot sigui a la primera i no toleres l’error. Abans tot era diferent: no estàvem fets d’impaciència. I demà, com serà tot demà?

Advertisements

Deixa-hi un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s