Una temporada para silbar

En Toby, en Damon i en Paul són, de petit a gran, els germans Milliron. Viuen a Marias Coulee (Montana) a principis del segle XX amb el seu pare. Orfes de mare, s’han hagut d’espavilar per tirar endavant entre tots quatre. I es pot dir que se’n surten força bé, menys en un aspecte: la cuina. Els fills destaquen per ser bons genets i força bons estudiants, especialment en Paul, que és la veu que ens explica la història.

Les seves vides monòtones i tranquil·les es veuen sacsejades quan decideixen contractar una mena de majordona a través d’un anunci que llegeixen al diari. Amb l’arribada de la Rose i el seu germà, en Morrie, la vida de la família Milliron i la dels que els envolten agafen un altre aire, farcida de petits detalls novedosos i més amable i interessant, especialment des que en Morrie es converteix en el mestre de l’escola rural. Amb els seus mètodes poc convencionals per a l’època, aconsegueix estimular els alumnes i descobrir-los tot un món.

Si us ve de gust fer un viatge al passat a través de la mirada innocent d’un nen, us recomano que llegiu aquesta novel·la. Ivan Doig ha fet un text amable i ben escrit. M’han agradat sobretot les descripcions de les sensacions dels personatges i dels paisatges. M’ha captivat aquest fragment:

En resum, un altre encert de Libros del Asteroide (de moment 100% de satisfacció amb les tries d’aquesta editorial). Espero que es publiqui aviat Work song, la novel·la que explica la vida de Morrie Morgan una dècada després de la vida a Marias Coulee.

Altres enllaços relacionats:

Richie Havens – Follow the Drinking Gourd (cançó que apareix al llibre)

Entrevista amb Ivan Doig (en anglès)

Opinió a Els orfes del senyor Boix

Opinió a Lectures de l’Espolsada


atencióACTUALITZACIÓ (gener 2013): Libros del Asteroide ja ha publicat una nova obra d’Ivan Doig, Verano en English Creek (traduïda per Vanesa Casanova). Llegiu-ne l’inici aquí.

Advertisements

4 pensaments sobre “Una temporada para silbar

    • Estic segura que t’agradarà. No és gens lacrimogen ni sensiblero, però és sensible i crea uns personatges que es fan estimar.

    • Sí, ja en vaig llegir la teva ressenya i vaig pensar que valdria la pena. De tota manera, ara estic amb “Primavera, estiu, etcètera”, que em té ben enganxada!

Deixa-hi un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s