Alí y Nino

Alí y Nino

Si algú m’hagués dit fa un temps que llegiria un clàssic de la literatura de l’Azerbaidjan no l’hauria cregut; tanmateix, aquí em teniu, comentant Alí y Nino, una novel·la publicada en castellà per Libros del Asteroride y traduïda a un gran nombre de llengües. El cert és que em vaig decidir a llegir-la perquè tot el que havia llegit de Libros de l’Asteroide m’havia agradat i perquè feia poc temps que havia conegut una persona azerbaidjanesa i volia conèixer alguna cosa més d’aquest pais que m’era tan desconegut.

El llibre explica la història d’amor de l’Alí i la Nino, a principis del segle XX, quan l’Azerbaidjan és un crisol cultural: cristians, georgians, musulmans, turcs… conviuen en un mateix país i els seus costums es barregen en un territori en plena transformació. L’Alí (un adzerbaidjanès aristòcrata i musulmà) i la Nino (una princesa cristiana d’origen georgià) són una bona mostra d’aquesta mescla. Tots dos han de superar (o acceptar) convencionalismes culturals per poder estar junts i tirar endavant. Aquest estira-i-arronsa entre cultures diferents és alhora un reflex de la realitat del país, on Orient i Occident s’atrauen i es repel·len just abans d’esclatar la Primera Guerra Mundial.

Tot i que la novel·la és a mig camí entre les històries de Les mil i una nits i Romeu i Julieta i és la suma d’exotisme oriental i de romanticisme clàssic, reconec que la gran càrrega d’informació historicocultural que cal per contextualitzar-la amb la profunditat que es mereix se m’ha fet una mica feixuga. Tanmateix, ens obre els ulls a una realitat multicultural que sembla que actualment no acostumem a associar amb els països d’aquella zona.

Pel que fa a l’autoria de l’obra, sembla ser que és un misteri. Malgrat que està signada amb el psudònim de Kurban Said, no se sap del cert qui era. S’especula que el nom pot fer referència a dues persones, Yusif Vazir Chamanzaminli i Lev Nussibaum (conegut també com a Essad Bey). Sembla que el primer (un polític i escriptor d’Azerbaidjan) hauria escrit la majoria de l’obra i que el segon (un escriptor de novel·les i biografies) hauria retocat l’obra original incloent-hi fragments del georgià G. Robakidze. Finalment, però, la baronessa Elfriede Ehrenfels hauria escollit el nom de Kurban Said per publicar-lo a Viena l’any 1937. Tot i això, hi ha qui creu que la novel·la és exclusivament obra de Nussibaum i, fins i tot, algú afirma que l’autora va ser la mateixa baronessa.

Sigui com sigui, sembla que l’Alí i la Nino són el Romeu i la Julieta asiàtics. Vegeu, si no, l’homenatge que la ciutat georgiana de Batumi ha retut a aquests dos amants amb aquesta espectacular escultura en moviment.

Anuncis

2 pensaments sobre “Alí y Nino

  1. Molt maca aquesta ressenya. No he llegit el llibre però després del teu comentari me l’apunto per fer-ho. Per cert, Libros del Asteroide publica un nou llibre d’Ivan Doig: Verano en english creek. (Recordo que als dos ens va agradar molt Una temporada para silbar).

    • Gràcies, Jordi, pel comentari. M’alegro que t’hagi agradat, perquè vaig trigar força a escriure-la. I quina alegria que m’has donat amb la notícia de la publicació del nou llibre d’Ivan Doig. Ja friso per llegir-lo.

Deixa-hi un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s