Terres de lloguer

 A casa, sempre he sentit parlar de masovers. Al poble, n’hi ha hagut força i això vol dir que també hi ha hagut els amos (o els senyors) i els masos corresponents; però la cosa ha anat a menys, i potser per això em vaig sentir atreta per la novel·la de l’Antoni Pladevall, que va ser la guanyadora del premi Joaquim Amat-Piniella.

Terres de lloguer explica la història de dues famílies de masovers (que jo situo a la plana de Vic, potser perquè l’autor és osonenc) i de què passa quan, passats molts anys de regentar les terres dels amos, aquests decideixen rescindir-los els contractes de masoveria. Se’ns mostra la vida present i també passada d’en Vicenç i d’en Josep, dues ànimes lligades a la terra que, en haver-la d’abandonar per força i de cop, se senten desplaçats, alienats i traïts i es converteixen en persones ermes i eixorques, com la terra quan no es conrea. Fent un paral·lelisme actual, podríem dir que són personatges que es troben desnonats i sense feina i han de tornar a començar sense saber gaire com fer-ho.

De fet, tinc la sensació que la novel·la és un crit contra la destrucció d’una vida lligada al territori, un territori que per a molts és l’oxigen per sobreviure. I és que no és només la narració de la transformació de la vida a pagès, sinó la incapacitat per no voler (o no poder) adaptar-se a un entorn imposat. Per cert, no sé si és casualitat o no, però els personatges femenins se saben acomodar millor a les noves situacions.

Malgrat que sovint es fan relats idíl·lics de la vida a pagès, que ningú s’hi esperi trobar un retrat amable de la vida rural: la novel·la respira un aire pessimista, que es va ennegrint a mesura que avança. Tanmateix, cal lloar la riquesa lingüística amb què parlen els personatges.

En aquesta entrevista a l’autor, a propòsit de la publicació de la novel·la posterior (La papallona negra), es resumeix molt bé el que transmet Terres de lloguer:  “Plegar de pagès és plegar d’una manera de viure”. I jo hi estic d’acord.

A la xarxa en parlen: Quadern de mots |  Els orfes del Senyor Boix

Advertisements

5 pensaments sobre “Terres de lloguer

  1. Té bona pinta. Els meus avis van patir la pressió de la dictadura franquista sobre el món rural. Va ser expropiats (com la resta de veïns) de totes les seves propietats a Gallecs (Vallès Oriental). El problema és que l’arribada de la democràcia, tampoc ha ajudat a solucionar el problema. Els terrenys de Gallecs s’han reduït a la meitat en temps de democràcia. Què hi ha ara on abans hi havia terreny agrícola? Pisos, polígons industrials, carreteres…

    • Sí, aquest ha estat un dels problemes del Vallès. Ja queda poca cosa del que cantava Pere Quart:

      En ma terra del Vallès
      tres turons fan una serra,
      quatre pins un bosc espès,
      cinc quarteres, massa terra.
      “Com el Vallès no hi ha res.”

      A “Terres de lloguer” no es modifica la terra per polígons industrials sinó per… bé, no desvetllo el misteri. 🙂 Crec que t’agradarà.

Deixa-hi un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s