La química secreta de les trobades

Després de la colpidora Sukkwan Island, m’he dedicat a la lectura d’una cosa molt més lleugereta: La química secreta de les trobades, del francès Marc Levy. Per dir-ho ras i curt, és una novel·la que val per passar l’estona, per entretenir, però per a poca cosa més. De fet, no crec que d’aquí a un any recordi gaire de què tracta ni com es desenvolupa la història. Al meu parer, és com si fos una hamburguesa més en el món del menjar ràpid, amb alguns condiments que pretenen fer-la especial, però que no sé si ho aconsegueix. En realitat, en algun moment he estat a punt d’abandonar, perquè se’m feia una mica lenta i no semblava que acabés de ser el que explica la contraportada.

La història se situa als anys cinquanta (que sembla que estan molt de moda) i explica les vivències de l’Alice, una jove perfumista londinenca que, per culpa de la predicció d’una vident es planteja qui és i qui deu ser l’amor de la seva vida. Amb l’ajuda del seu veí, en Daldry, un pintor una mica corcó, impulsiu i estrambòtic però generós, l’Alice emprèn un viatge a Turquia per mirar de trobar les respostes a les indicacions de la vident.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El que més m’ha agradat precisament ha estat la descripció d’Istanbul, dels barris i dels llocs més turístics, que m’ha dut records de la visita a aquesta ciutat. Si no hi heu estat, us la recomano, així després podreu fruir una mica més de la novel·la.

Com podeu comprovar amb les portades, el llibre ha estat força exitós, ja que ha estat traduït a diverses llengües. Em sorprèn, però, que els títols en català, en italià i en castellà difereixin tant de l’original (L’étrange voyage de Monsieur Daldry), que sí que ha conservat l’anglès. Per què?

També en parlen: La immortalidad del libro   |   Nosaltres llegim

Anuncis

2 pensaments sobre “La química secreta de les trobades

  1. Moltes gràcies per citar-nos! Precisament vaig ser jo qui em vaig llegir aquest llibre i no puc estar més d’acord amb les teves paraules. I, ara que ho dius, això del títol sí que és ben curiós!

    • Gràcies pel comentari, Montserrat. Pel que vaig llegir a la teva ressenya, però, semblava que tenies ganes d’una segona part. A mi, amb aquesta ja em basta. 🙂

Deixa-hi un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s