Victus

Entro a la biblioteca i el veig allà, com a obra destacada, en una tauleta a banda. Me’l miro, de lluny. “És molt gruixut i incòmode per traginar-lo amunt i avall diàriament”, penso. I demano si en tenen una edició de butxaca, però no: ni la tenen ni la tindran perquè ja ha passat el boom de llegir-lo i amb aquest exemplar ja fan. O això em diu la bibliotecària.

Penso: “Agafa’l, dona, si no t’agrada sempre el pots tornar i no t’haurà costat ni un duro. Total, ben mirat, tampoc no tenies la intenció de comprar-lo, perquè rara com ets, intentes evitar aquests superèxits”. I me l’enduc a casa i començo a fullejar-lo, com amb desgana; però m’hi enganxo.

La història del Martí Zuviria em trasllada al segle XVIII, i m’ensenya com es feia la guerra en aquella època (quantes diferències amb les guerres d’avui en dia, però igualment sagnants), què era l’honor i la lleialtat (ens en queda avui, d’això?) i quines eren les estratègies bèl·liques, especialment basades en l’enginyeria. I, per descomptat, ens posa en la pell de personatges històrics com ara Antonio de Villaroel, Rafael Casanova o el duc de Berwick, però també en la de molts herois anònims, com ara els ciutadans de Barcelona. Igualment em confirma el que ja sabia: que els de baix des de sempre són els que pateixen mentre que els de dalt només es miren el melic i procuren sortir beneficiats de qualsevol situació.

A més, Sánchez Piñol té l’habilitat d’explicar-ho tot detalladament, però sense fer-se pesat pel que fa a les qüestions bèl·liques, i amb un gran sentit de l’humor, que sovint es converteix en sarcasme. En aquest sentit és imperdible el resum inicial que fa sobre les relacions entre Catalunya i la resta d’Espanya i com s’arriba a la Guerra de Successió. Llegint-ne l’explicació, un s’adona que les coses, tres-cents anys després, no han canviat gaire (tal vegada per això es va cancel·lar la presentació de Victus a Utrecht?).

Si encara no ho heu fet, i voleu entendre de què va tot això del Tricentenari, us el recomano. A més, si un cop llegit visiteu el jaciment d’El Born, en tindreu una perspectiva força completa.

També en parlen:

Tot és una mentida  |  El placer de la lectura  | La novela antihistórica  |  Llibres per llegir

 

Enllaços relacionats:

El cas dels catalans  |  El Born Centre Cultural