La fille qui détestait les livres


La fille qui détestait les livres par Jo Meuris, Office national du film du Canada

El petit llibre de les grans preguntes

el-petit-llibre-de-les-grans-preguntes3

Avui us parlaré d’un llibre una mica diferent, perquè no és una novel·la, com ho són la majoria de les obres que ressenyo. Es tracta d’El petit llibre de les grans preguntes, de Gregory Stock, un biofísic estatunidenc. Es tracta d’un llibre que planteja al lector 217 preguntes i deixa un espai perquè cadascú hi anoti les seves respostes. No  són preguntes de cultura general o que pretenen posar a prova els coneixements dels lectors, sinó que en general l’obliguen a reflexionar, a plantejar-se qüestions morals o ètiques o a endinsar-se en els seus records o pensaments profunds. Perquè us en feu una idea, us reprodueixo quatre de les preguntes que fa:

  • Pregunta 80: T’estimes més morir plàcidament entre amics als cinquanta anys, o patint i sol als vuitanta? Suposa que la major part dels darrers trenta anys la passes bé.
  • Pregunta 79: Per  20.000 euros, passaries tres mesos sense rentar-te, raspallar-te les dents ni utilitzar desodorant? Suposa que no en poguessis explicar la raó a ningú,  que això no tingués cap efecte a llarg termini en la teva feina.
  • Pregunta 88: El teu millor amic, el teu pare i tu aneu de vacances junts a una selva remota. Els teus dos companys topen amb un niu d’escurçons verinosos, que els mosseguen unes quantes vegades. Saps que cap dels dos no sobreviurà sense una injecció immediata d’antídot, però només teniu una sola dosi i és a la teva butxaca. Què faries?
  • Pregunta 217: Si et garantissin respostes sinceres a tres preguntes qualssevol, a qui les faries i què preguntaries?

A més, al final del llibre, hi ha un apèndix amb unes quantes preguntes més; corresponen a qüestions que poden ampliar l’interrogant marcat amb un asterisc en la primera part.

L’autor també en té una versió orientada als més petits: The kid’s book of questions, que crec que no ha estat traduïda aquí. En podeu consultar algun fragment en aquest enllaç:  The Kids’ Book of Questions

Com veieu, no és una obra per llegir d’una tirada sinó que es pot obrir a l’atzar i reflexionar sobre la pregunta. Pot ser un bon entreteniment per a una sobretaula, sempre que es tingui en compte la sensibilitat dels participants i se sigui tolerant amb les respostes.

La cua del 2012 i el nas del 2013

Clica al 2013 per veure el meu resum de l’any

equil

photo credit: Simona83 via photopin cc

El retorn de l’edat mitjana

Després de molt temps de no fer-ho, he tornat a llegir novel·la ambientada en l’època medieval, cosa que m’agrada molt. Concretament, tinc entre mans Historia del rey transparente, de la Rosa Montero. La lectura d’aquest fragment va coincidir amb la nova onada de retallades que Rajoy va anunciar a mitjan juliol. La protagonista, una camperola, davant d’una guerra diu:

“Me da lo mismo quién gane este combate. Bajo el Rey de Aragón o el Rey de Francia nuestra vida seguirá siendo una mísera jaula. Para el Señor sólo somos animales domésticos, y no los más preciados: sus alanos, su bridones, incluso sus palafrenes son mucho más queridos. Tenemos que trabajar las tierras del amo, reparar sus caminos y sus puentes, limpiar la perreras, lavar sus ropas, cortar y acarrear la leña para sus chimeneas, pastorear su ganado y hacerlo pasear por los campos del señorío para fertilizarlos con sus excrementos. Tenemos que pagar el diezmo eclesiástico, y los rescates de Abuny y sus  hombres cuando resultan vencidos en sus estúpidos torneos; tenemos que costear el nombramiento de caballero de sus hijos y las bodas de sus hijas, y contribuir con una tasa especial para las guerras. El molino, el horno y el lagar son del amo, y nos pone un buen precio cada vez que vamos a moler nuestro grano, a cocer nuestro pan o a prensar nuestras manzanas para hacer sidra. Ni siquiera podemos casarnos o morirnos tranquilos: tenemos que pagarle al amo por todo ello. No conozco un solo villano que no odie a su Señor, pero somos animales temerosos.”

Us sona d’alguna cosa? El paral·lelisme és fàcil, oi?

aPARAULA’m

Llondro, llondra

Persona d’intel·ligència obtusa. | Nau de rems i veles llatines més petita que la galiota i la sagetia.

(Diccionari de la llengua catalana)

D’intel·ligència obtusa, curt d’enteniment.Embarcació aparellada amb tres pals i vela llatina, emprada a la Mediterrània (segles XV-XIX).

(Gran diccionari de la llengua catalana)

I la Gran Enciclopèdia Catalana hi afegeix:

Semblant al xabec, se’n diferencia pel fet d’ésser més alterosa, més plena de proa i amb major calat. Embarcació inicialment mercantil, fou adoptada sovint pels pirates mediterranis.

Aquesta és la meva paraula per celebrar el centenari de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. Reconec que desconeixia que fos una embarcació, perquè sóc més aviat de secà i la terminologia nàutica no és el meu fort, però sí que l’uso força com a insult. M’encanta, sobretot, quan la dic i qui la rep no sap què vol dir exactament.

Segons diuen, sembla que la paraula -pel que fa al tipus de nau- està relacionada amb el mot llúdriga ja que, com l’animal, quan aquestes embarcacions anaven molt carregades se submergien força a l’aigua.

Quina és la primera persona que et ve al cap i que es mereixeria qualificar-lo de llondro o llondra? A mi se me n’acudeix un que sembla que, com va dir Joan Clos, sabia que  “no se puede matar elefantes a golpes de mosquito”.

Recordant Dickens

Agost. Vacances. Fa calor però busco una ombra. La trobo al balcó de casa i m’assec mirant el carrer, amb les cames recolzades a la barana. De fons, se sent l’espeterneig del raig a l’aigüera i el dringar dels plats bruts, que sembla que em criden. Però no els vull escoltar: prefereixo fer els deures d’estiu de l’escola. I aleshores, com si fos un tresor, obro La pequeña Dorrit, amb cura, i em transporto a la societat victoriana. L’agüera cada vegada és més lluny i la calor, ni la sento.
Avui, vint anys més tard, remouré capses i armaris per tornar-la a trobar i homenatjar Charles Dickens en el bicentenari del seu naixement. Amb aquest apunt em sumo a la iniciativa promoguda al Bloc de l’Assumpta.

The joy of books

Al bloc Espai de lectura, he trobat aquest vídeo sobre què fan els llibres d’una llibreria quan tanca portes cada dia. És una stop-motion realitzada per Sean Ohlenkamp i Lisa Blonder a la llibreria Type de Toronto. Espero que us agradi.