Prisioneros en el paraíso

Maquetación 1

Ja fa un cert temps vaig parlar d’un llibre del finlandès Artoo Paasilinna, Delicioso suicidio en grupo. En aquella novel·la, s’explicava l’aventura col·lectiva d’un grup de finlandesos que es volien suïcidar. A Prisioneros en el paraíso l’aventura també és grupal, però no pas per buscar la mort sinó per sobreviure en una illa, a priori deshabitada, després d’un accident aeri.

I qui són els personatges? Doncs una cinquantena d’escandinaus que volaven en una missió humanitària de l’ONU: membres de l’organització, llenyataires, personal mèdic, pilots, hostesses i un periodista. Precisament aquest periodista és qui ens explica la història.

I què els passa? Doncs poca cosa, o potser només ho sembla. En realitat, amb capítols breus i un to irònic en alguns moments (tot s’ha dir: m’esperava més dosis d’ironia), Paasilinna aborda la figura del nàufrag amb gens de dramatisme, ans al contrari, més aviat com una oportunitat per reflexionar sobre l’estil de vida occidental. Com si no digués res, com si fos aparentment anecdòtic, es planteja temes com ara el capitalisme o el comunisme.

Música: "Quincas", de Beto Villares,des de Free Music Archive.

El llibre passa bé, no es fa gens pesat i és àgil, tot i que trobo que el final es desencadena una mica massa precipitadament. Malgrat això, si sou amants de Robinson Crusoe,  La família Robinson o Lost, ben segur que us agradarà aquesta novel·la escrita l’any 1974. Ah! I hi aprendreu les grans oportunitats de reciclatge que tenen les armilles salvavides d’un avió, cosa no gens menyspreable si mai us veieu en una situació similar.

Anuncis

El petit llibre de les grans preguntes

el-petit-llibre-de-les-grans-preguntes3

Avui us parlaré d’un llibre una mica diferent, perquè no és una novel·la, com ho són la majoria de les obres que ressenyo. Es tracta d’El petit llibre de les grans preguntes, de Gregory Stock, un biofísic estatunidenc. Es tracta d’un llibre que planteja al lector 217 preguntes i deixa un espai perquè cadascú hi anoti les seves respostes. No  són preguntes de cultura general o que pretenen posar a prova els coneixements dels lectors, sinó que en general l’obliguen a reflexionar, a plantejar-se qüestions morals o ètiques o a endinsar-se en els seus records o pensaments profunds. Perquè us en feu una idea, us reprodueixo quatre de les preguntes que fa:

  • Pregunta 80: T’estimes més morir plàcidament entre amics als cinquanta anys, o patint i sol als vuitanta? Suposa que la major part dels darrers trenta anys la passes bé.
  • Pregunta 79: Per  20.000 euros, passaries tres mesos sense rentar-te, raspallar-te les dents ni utilitzar desodorant? Suposa que no en poguessis explicar la raó a ningú,  que això no tingués cap efecte a llarg termini en la teva feina.
  • Pregunta 88: El teu millor amic, el teu pare i tu aneu de vacances junts a una selva remota. Els teus dos companys topen amb un niu d’escurçons verinosos, que els mosseguen unes quantes vegades. Saps que cap dels dos no sobreviurà sense una injecció immediata d’antídot, però només teniu una sola dosi i és a la teva butxaca. Què faries?
  • Pregunta 217: Si et garantissin respostes sinceres a tres preguntes qualssevol, a qui les faries i què preguntaries?

A més, al final del llibre, hi ha un apèndix amb unes quantes preguntes més; corresponen a qüestions que poden ampliar l’interrogant marcat amb un asterisc en la primera part.

L’autor també en té una versió orientada als més petits: The kid’s book of questions, que crec que no ha estat traduïda aquí. En podeu consultar algun fragment en aquest enllaç:  The Kids’ Book of Questions

Com veieu, no és una obra per llegir d’una tirada sinó que es pot obrir a l’atzar i reflexionar sobre la pregunta. Pot ser un bon entreteniment per a una sobretaula, sempre que es tingui en compte la sensibilitat dels participants i se sigui tolerant amb les respostes.