Prisioneros en el paraíso

Maquetación 1

Ja fa un cert temps vaig parlar d’un llibre del finlandès Artoo Paasilinna, Delicioso suicidio en grupo. En aquella novel·la, s’explicava l’aventura col·lectiva d’un grup de finlandesos que es volien suïcidar. A Prisioneros en el paraíso l’aventura també és grupal, però no pas per buscar la mort sinó per sobreviure en una illa, a priori deshabitada, després d’un accident aeri.

I qui són els personatges? Doncs una cinquantena d’escandinaus que volaven en una missió humanitària de l’ONU: membres de l’organització, llenyataires, personal mèdic, pilots, hostesses i un periodista. Precisament aquest periodista és qui ens explica la història.

I què els passa? Doncs poca cosa, o potser només ho sembla. En realitat, amb capítols breus i un to irònic en alguns moments (tot s’ha dir: m’esperava més dosis d’ironia), Paasilinna aborda la figura del nàufrag amb gens de dramatisme, ans al contrari, més aviat com una oportunitat per reflexionar sobre l’estil de vida occidental. Com si no digués res, com si fos aparentment anecdòtic, es planteja temes com ara el capitalisme o el comunisme.

Música: "Quincas", de Beto Villares,des de Free Music Archive.

El llibre passa bé, no es fa gens pesat i és àgil, tot i que trobo que el final es desencadena una mica massa precipitadament. Malgrat això, si sou amants de Robinson Crusoe,  La família Robinson o Lost, ben segur que us agradarà aquesta novel·la escrita l’any 1974. Ah! I hi aprendreu les grans oportunitats de reciclatge que tenen les armilles salvavides d’un avió, cosa no gens menyspreable si mai us veieu en una situació similar.

Anuncis