La fille qui détestait les livres

La fille qui détestait les livres par Jo Meuris, Office national du film du Canada

Bon any nou!

El gorg ample

La celebració de l’Any Espriu s’acaba. Arreu del país s’han fet tota mena d’actes per homenatjar l’escriptor empordanès. Jo no volia ser menys, i he preparat aquest modest tribut a Salvador Espriu en commemoració del centenari del seu naixement. Espero que us agradi.

Fetén Fetén

A l’estiu, quan fa calor i no pots dormir, de vegades engegues la tele esperant que vingui la son. Normalment, no fan res de bo i et dediques a fer zàping compulsivament, que és el que realment és hipnòtic. Però en una nit d’aquestes, em vaig quedar atrapada pel concert dels Fetén Fetén, un duet format per Jorge Arribas i Diego Galaz que desconeixia del tot. Les seves melodies, majoritàriament de collita pròpia, tenen aquella amabilitat que ens transporta a la vida senzilla, quan un violí i un acordió eren la millor orquestra del món, i una sonoritat afrancesada que, encara que no s’hagi posat mai un peu a París, te’n fa tenir nostàlgia. Jo m’he fet fan d'”Un vals para Amelia”, una de les peces que sentireu si mireu el vídeo.

Alí y Nino

Si algú m’hagués dit fa un temps que llegiria un clàssic de la literatura de l’Azerbaidjan no l’hauria cregut; tanmateix, aquí em teniu, comentant Alí y Nino, una novel·la publicada en castellà per Libros del Asteroride y traduïda a un gran nombre de llengües. El cert és que em vaig decidir a llegir-la perquè tot el que havia llegit de Libros de l’Asteroide m’havia agradat i perquè feia poc temps que havia conegut una persona azerbaidjanesa i volia conèixer alguna cosa més d’aquest pais que m’era tan desconegut.

El llibre explica la història d’amor de l’Alí i la Nino, a principis del segle XX, quan l’Azerbaidjan és un crisol cultural: cristians, georgians, musulmans, turcs… conviuen en un mateix país i els seus costums es barregen en un territori en plena transformació. L’Alí (un adzerbaidjanès aristòcrata i musulmà) i la Nino (una princesa cristiana d’origen georgià) són una bona mostra d’aquesta mescla. Tots dos han de superar (o acceptar) convencionalismes culturals per poder estar junts i tirar endavant. Aquest estira-i-arronsa entre cultures diferents és alhora un reflex de la realitat del país, on Orient i Occident s’atrauen i es repel·len just abans d’esclatar la Primera Guerra Mundial.

Tot i que la novel·la és a mig camí entre les històries de Les mil i una nits i Romeu i Julieta i és la suma d’exotisme oriental i de romanticisme clàssic, reconec que la gran càrrega d’informació historicocultural que cal per contextualitzar-la amb la profunditat que es mereix se m’ha fet una mica feixuga. Tanmateix, ens obre els ulls a una realitat multicultural que sembla que actualment no acostumem a associar amb els països d’aquella zona.

Pel que fa a l’autoria de l’obra, sembla ser que és un misteri. Malgrat que està signada amb el psudònim de Kurban Said, no se sap del cert qui era. S’especula que el nom pot fer referència a dues persones, Yusif Vazir Chamanzaminli i Lev Nussibaum (conegut també com a Essad Bey). Sembla que el primer (un polític i escriptor d’Azerbaidjan) hauria escrit la majoria de l’obra i que el segon (un escriptor de novel·les i biografies) hauria retocat l’obra original incloent-hi fragments del georgià G. Robakidze. Finalment, però, la baronessa Elfriede Ehrenfels hauria escollit el nom de Kurban Said per publicar-lo a Viena l’any 1937. Tot i això, hi ha qui creu que la novel·la és exclusivament obra de Nussibaum i, fins i tot, algú afirma que l’autora va ser la mateixa baronessa.

Sigui com sigui, sembla que l’Alí i la Nino són el Romeu i la Julieta asiàtics. Vegeu, si no, l’homenatge que la ciutat georgiana de Batumi ha retut a aquests dos amants amb aquesta espectacular escultura en moviment.

The fantastic flying books

Aquest cap de setmana es lliuraran els premis Òscar. Una de les pel·lícules nominades és La invención de Hugo, dirigida pel conegudíssim Martin Scorsese. Concretament, opta a onze nomnacions, entre les quals hi ha la de millor pel·lícula! La història s’inspira en el llibre The invention of Hugo Cabret, escrit per Brian Selznik l’any 2008. Una altre llargmetratge que també parteix d’un original en paper és Arrugas, que, tot i ser preseleccionada, finalment no optarà als Òscar. En aquest cas, es basa en una novel·la gràfica (un gènere en alça) de Paco Roca, el qual va obtenir el Premi Nacional de Còmic l’any 2008.

No descobreixo res dient que el cinema s’inspira sovint en la literatura. Ja ho sé. De vegades la influència és a la inversa. També sé que ho sabeu. Així doncs, en aquest cap de setmana en què literatura i cinema s’uneixen, em sembla encertat fer-me ressò del curtmetratge d’animació The fantastic flying books of Mr. Morris Lessmore, que parla de la passió pels llibres i de la vida que poden aportar en circumstàncies adverses. I tot això, protagonitzat per un personatge que s’inspira en Buster Keaton. Dediqueu-vos quinze minuts i gaudiu-ne. Val la pena.