Autodedicatòria

 Avui, per celebrar el meu aniversari, aquesta cançó de Dijous Paella, que és molt encertada.

Dia Mundial de la Poesia

Amb motiu del Dia Mundial de la Poesia celebrat el dia 21 de març, m’he animat a llegir un poema. Espero que us agradi:

 

 

Text: Aiguamarina, de Josep M. de Sagarra.

Música: Crepuscolo, de Livio Amato.

El que toca per Nadal

Pampallugues de colors

i una neula arran de taula.

Al voltant, parents, torrons

i alegria a cada galta.

La Mirandolina, desembre 2010

La paraula de Joan Solà

En record de Joan Solà, una anàlisi (feta amb l’eina Wordle) del seu discurs La paraula.

Vist el resultat, és evident quina va ser la seva passió.

Els altres blocs

Últimament, escric poc en aquest espai. En tenen la culpa els meus altres blocs:

Un Nadal una mica alegre

Tornant d’un dinar copiós de Sant Esteve, a la ràdio hi sona una polca. Penso que potser és una bestreta de les que el dia 1 es retransmeten des de Viena. Però no. M’hi fixo més i veig que la canten en anglès i que no és música simfònica. El locutor em dóna la clau: Bob Dylan ha tret un disc de nadales. Es diu Christmas in the heart i, segons diu el locutor que diuen els crítics musicals, es veu que alguns consideren que aquest àlbum és com una sortida de to del cantant nord-americà. A mi, que no segueixo gens Bob Dylan, m’ha encantat (tal vegada deu ser perquè no sóc crítica). Tot i que s’hi inclou una versió del mític “Tamborilero”, aquella peça que va donar tanta fama a en Raphael,des del meu punt de vista, la millor és Must be Santa. Trobo que posa de bon humor en uns dies en què no tot és tan bonic com ens volen fer creure. En fi, que si el Nadal serveix per fer versions com aquesta, doncs benvingut sigui. Gaudiu-ne!

Amunt els ànims!

Per aixecar-me una mica la moral aquests dies fredots, aquest vídeo de Jens Lekman. Es tracta de la cançó You are the light del disc When I said I wanted to be your dog.

133è joc literari

Un altre joc de creació proposat per Jesús M. Tibau al seu bloc. Es tracta d’escriure un poema de 5 versos com a mínim dedicat a la tardor. No sé si me n’he sortit gaire bé…

Les sandàlies són lluny
i els torrons a tocar:
un impàs que s’esmuny
de suar a tremolar.

Dubtes de vestuari:
jeca, botes, barret.
Moment embrionari
de quan tot serà fred.

Musiqueta de setembre

Com que aviat les aules s’omplen d’alumnes i tot recupera el ritme frenètic, algunes aportacions musicals per suportar millor aquest fatídic mes: setembre.

Impressions des de la tauleta de nit

DELICIOSO SUICIDIO EN GRUPO
Arto Paasilinna
Barcelona: Anagrama, 2006

Com ja passava en el comentari sobre la lectura de Travesuras de la niña mala, aquesta vegada dono la meva impressió sobre el primer llibre de Paasilinna que llegeixo, Delicioso suicidio en grupo. Aquesta road movie del finlandès tracta el suïcidi com un acte normal i pràcticament quotidià, almenys a Finlàndia, on n’hi ha un índex molt elevat. Potser precisament per aquest motiu és capaç de parlar-ne amb ironia i un punt d’humor negre que elimina qualsevol possibilitat d’una narració macabra.
El plantejament de què parteix és, des del meu punt de vista, força original i graciós: un anunci a la premsa per reunir els suïcides finlandesos amb l’objectiu de trobar una solució conjunta, i sobretot definitiva, a la preocupació que comprateixen. El resultat és una trobada que recorda les del tupperware. A partir d’aquest moment, s’inicia un periple que du els personatges pel Pol Nord, Suïssa i Portugal en un autocar de luxe. No desvetllaré si al final els protagonistes aconsegueixen l’objectiu de suïcidar-se col·lectivament o no, però sí que puc dir que potser a molts no ens faria cap mal fer un viatge en bus amb un munt de desconeguts. Prendre distància de les coses dóna l’oportunitat d’ampliar la perspectiva.
En qualsevol cas, amb viatge o sense, si us decidiu a llegir la novel·la, una cançó popular finlandesa podria servir-vos de música de fons. Per exemple aquesta: On suuri sun rantas autius [La riba és ampla i està desolada] o qualsevol obra de Sibelius. Pot anar bé per imaginar-se els paisatges pels quals transiten els protagonistes.

Altres opinions sobre el llibre:
Llegeixes o enriqueixes?
Los libros
Espai de llibres