En la darrera entrada, ja vaig dir que estava llegint Historia del Rey Transparente (2005), de la qual us vaig oferir un fragment que em semblava de superactualitat. En aquest apunt em dedicaré a comentar breument la novel·la.
Com molt bé diu l’autora, Rosa Montero, Historia del Rey Transparente és una narració d’aventures amb alguns tocs fantàstics ambientada en l’època medieval. Reconec que abans de comprar el llibre no n’havia sentit cap comentari ni n’havia llegit cap ressenya; en realitat, va ser culpa d’un instint molt bàsic de compra: me’l vaig quedar perquè em va agradar la coberta (quin gran criteri, eh?). El cert és que l’edició de Punto de Lectura en el format que en diuen BigBooks, Grandes libros en formato pequeño em va entusiasmar. Em va encantar tant el fet que és de tapa dura com que a la portada hi ha la reproducció d’un fragment de La torre de Babel (1563) de Pieter Brueghel, un dels més quadres predilectes.
Tot aquest embolcall conté la història de supervivència de la Leola, una camperola que ha de fer-se passar per cavaller per sobreviure en un món violent i hostil, sobretot si s’és dona i serva. Els càtars i els croats, l’amor i la traïció, la fetilleria i el secret del Rey Transparent són alguns dels ingredients que es barregen en aquesta història on les dones tenen el protagonisme.
Crec que és una bona lectura per a l’estiu, sobretot per a aquells que vau gaudir amb Els pilars de la terra o La catedral del mar. Perquè aneu fent boca, aquí en teniu el principi i una entrevista amb l’autora:
Altres enllaços:
Blogtecarios | Regina Irae | Nada es para siempre
Font de la imatge: Caro Wallis via photopin cc
lanovamirandolina.wordpress.com 
Doncs sembla que la vas encertar deixant-te endur per la intuïció en veure la portada, no? Jo no sé si m’atreviria ara mateix amb una novel·la així, que estic molt espessa per l’estiu! De momento llegeixo “Isla de Pascua”, que no m’acaba de fer el pes, però és de fàcil digestió.
De totes maneres, chapeau per a l’autora, no deu ser gens fàcil posar-se en els condicionants de l’època Medieval i escriure una novel·la amb cara i ulls i coherent. La història, per això, segur que és d’aquelles que enganxen.
Bona lectura!
Donainvisible, la veritat és que fa anar una mica la història com vol, però ja ho comenta al final del llibre. I no et pensis, no és gens espessa, la novel·la! Pensa que i jo he pogut llegir-la amb la mitja neurona fosa per la calor, tu també! 🙂